Ironia i espill,
sátira i llum;
sarcasme, correctiu, bromera I palla;
humor i fantasia, foc i fum.
Il.lusió
I esclafit, fusta I bum-bum;
gràcia I art, intenció,
broma I rialla;
música I poesia,
borumballa;
gojosa tradició, festa I costum …
Això pot ser la
falla quan s’admira,
i moltes coses més,
segurament.
cada falla, si bé se la
regirá,
porta per dins vint falles,
trenta, o cent.
Es pot dir que, segons el qui
la mira,
la falla és una cosa diferent.
Per a l’artiste és
rtal com una filla;
per als fallers, un any de
sacrifici;
per als hotels I
bars, un benefici;
per als de l’espectacle, una taquilla.
Per al qui no fa
res, cosa senzilla;
per al xic dissolut, motiu de
vici;
per als bombers, un acte de
servici;
per als músics, anar “de
coronilla”.
Per a la xica, el
goig de ser fallera;
per al poeta, un monument
rimat;
per al de fora, un somni, una
quimera …
i una satisfacció per al
veïnat.
I per als empleats de la granera
un muntonet de cendra que ha
quedat.
El poble pla, quan
veja vostra falla
i done el seu autèntic
testimoni,
al vore-la de lluny com es retalla,
dirà, mig sanglotant per la
rialla:
-
Re …
caram! Esta falla és el dimoni!
No comments:
Post a Comment